Psicologia diferencial segona part

Just abans de vacances de Nadal la doctora Anna Muro, de l’equip de recerca en Personalitat i Diferències Individuals de la Universitat Autònoma de Barcelona, ens va fer la segona xerrada que completava el tema iniciat sobre conèixer els potencials dels nostres fills i fer-los créixer. A grans trets la primera trobada ens va parlar de les Intel·ligències múltiples i ara tocava parlar dels principals trets de personalitat amb base psicobiològica, i com gestionar-los.

La Personalitat és un conjunt de trets consistents en les diferents situacions i moderadament estables al llarg del temps. La nostra personalitat adulta està formada per un 40-50% aproximat de base biològica que és adquirida genèticament dels pares i avis igual que el color dels ulls. Està també composada per les dinàmiques hormonals i fisiològiques derivades de les nostres dinàmiques emocionals. Entre un altre 40-50% de personalitat és apresa, fruit de les nostres experiències i d’allò que anem vivint dia a dia i que té una gran influència per potenciar o moderar l’herència genètica del comportament. I la resta, al voltant d’un 20% és la personalitat adulta és escollida, aquella que ja un cop adult es pot modelar i treballar de forma individual per tal de millorar certs aspectes.

Ens va definir els 5 factors bàsics consensuats per la comunitat científica, amb una base evolucionista (significa que tenen una funció de supervivència i adaptació a l’entorn), comuns a tots els éssers humans i els mamífers. Aquests factors són dimensionals, és a dir, tothom els té però amb diferents nivells, són quantitatius i no categòrics. Va fer ènfasi en aquest punt ja que tendim a classificar als nens com a introvertits o extravertits, callats o xerraires, de forma dicotòmica i categòrica, quan en realitat hi ha molts matisos en funció de la situació o nivells específics d’aquests trets. La dra. Muro va repetir que és molt important no caure en la categorització i l’etiquetatge.

 

Aquests 5 trets bàsics i importants per a la salut mental i l’adaptació dels nostres fills i futurs adults són: 1- el Neuroticisme/Ansietat, 2- l’Activitat 3- la Impulsivitat i la Percaça de Sensacions 4- la Sociabilitat i 5- l’Agressivitat/Hostilitat.

Per a definir la personalitat doncs, cal conèixer els nivells de cadascun d’aquests trets i la combinació resultats entre tots ells. Tot plegat és força complex, i no és fàcil conèixer com som, no és senzill d’explicar en un parell d’hores ni d’entendre amb suficient profunditat per aplicar-ho al nostre dia a dia… va remarcar que cada nen, en funció de la seva personalitat, respon de forma diferent a les diverses tècniques educatives, i per saber si un nen respondria bé o no a un càstig, per exemple, cal conèixer primer els seus nivells d’ansietat. O per conèixer fins a quin punt poden funcionar les recompenses, cal conèixer els nivells d’impulsivitat. Això, va comentar, que sovint s’oblida i es pretenen aplicar fórmules d’educació universals iguals amb tots els nens. Això és un gran error educatiu, ja que cada nen respon de forma diferent a les diferents estratègies educatives.

De forma molt genèrica, va acabar explicant les diferents estratègies educatives d’origen conductista per a facilitar els processos d’aprenentatge (unes petites pistes de com afrontar l’educació amb nens que no presenten cap tret de forma massa elevada o disminuida):

Cal ser contingents i coherents. Tenim cinc maneres de premiar o castigar conductes que volem modificar. Depend`ra si volem augmentar-les perquè són correctes o disminuir-les si són poc desitjables:

Reforç positiu: per a augmentar un comportament cal donar recompenses. En general, felicitar al nen quan ha fet una cosa ben feta ajuda a que ho torni a repetir, per exemple, donar les gràcies, estudiar, fer els deures….també pot ser molt reforçador “celebrar” que el nen ho ha aprovat tot, fent un sopar a un restaurant, sortint de viatge un cap de setmana, etc.

Reforç negatiu: també per augmentar un comportament, treure un cosa que al nen no li agrada o que fa per obligació. Per exemple, l’ obligació d’anar a treure les escombraries, o d’estar amb el germà petit si el nen ha fet alguna cosa molt bona, i volem que la torni a repetir, com per exemple, portar-se bé a escola, tenir un bon informe de la mestra, etc.

Càstig positiu: en situacions de comportaments molt greus, per a reduir-los o eliminar-los, cal presentar una situació o estímul aversiu, que al nen no li agrada. Aquest tipus de càstig només es recomana en casos molt greus de mal comportament. Per exemple: el nen ha pegat a l’escola a un company, doncs la reacció ha de ser immediata i per exemple, renyar-lo i que renti els plats del sopar o rentar el wàter cada dia per a nens més grans. Per a petits, cal mostrar expressió d’ enfado (renyar) i a continuació fer una extinció (més endavant l’expliquem). Antigament era la “bufa” que s’enduien els nens quan es portaven malament. Va remarcar que renyar i fer discursos interminables només no és efectiu, cal fer alguna cosa, ja que sinó els nens aprenen que “perro ladrador poco mordedor” i al final se surten amb la seva o acaben mostrant conductes problemàtiques que els perjudicaran a escola o a casa. Menys paraules i més fets, sinó després a l’adolescència pot ser molt complicat.

Càstig negatiu: aquest és el més recomanat, juntament amb l’extinció, davant d’una conducta no desitjable, treure coses positives, que li agraden al nen. Per exemple: treure-li el mòbil, l’accés a internet, la Wii, o no deixar-lo sortir amb els amics.

I finalment, una estratègia molt recomanable i eficaç per a comportaments que volem reduir (no greus), l’extinció: es tracta de no fer cas, no donar cap reforç ni càstig. Un clar exemple és a taula, on a vegades aprofiten que estem tots junts per fer moneries, la pràctica de l’extinció és no fer-los cas, no seguir-los el joc, i al veure que no hi ha resposta, ells mateixos pleguen.

Cal ser molt contingents i conseqüents perquè sinó, no només no els ajudarem a créixer i educar-los amb èxit, sinó que podem contribuir directament al desenvolupament de problemes de conducta i salut mental en l’adolescencia i l’edat adulta. L’educació és molt important en la prevenció dels problemes de conducta i emocionals i en la potenciació de la intel·ligència i talents dels nostres fills. Però també som un factor de risc. Així que cal que ens informem i ens documentem adequadament.

Ens va recomanar tres llibres, tots ells disponibles a les llibreries: la Intel·ligència Fracassada i la Recuperació de l’Autoritat, de José Antonio Marina, i el Cervell del Nen, de Daniel J.Siegel. Finalment, per qui vulgui aprofundir en la personalitat, ens va recomanar un manual de referència: Psicologia de la Personalidad, disponible a l’Abacus, de Randy Larssen i David Buss.

Podeu conèixer també més sobre els treballs de l’equip de recerca en Personalitat i Diferències Individuals a la pàgina:

http://grupsderecerca.uab.cat/zkpq/

I així vàrem acabar la xerrada, no sense abans comentar que ens quedàvem amb ganes de més, de poder aprofundir en els temes que tot just havíem tocat, i amb el compromís que es buscarien noves dates per properes xerrades.