Memòria
Socialització
Socialització del material escolar.
El 18 de juny de 2001 l’AMPA en assemblea extraordinària va aprovar per unanimitat la socialització dels llibres de text i del material fungible. En aquest document detallem què ens mou a socialitzar llibres i material fungible i sobre quina previsió ho plantegem.
La socialització dels llibres i del material fungible ha sorgit com la resposta que mares i pares i professors han trobat a una preocupació de fons: la sensació que a principi de curs es produïa una despesa excessiva en diners i en material pedagògic i la dificultat per a donar un ús a aquest material més enllà del curs. Aquesta qüestió ha sorgit més d’una vegada en les assemblees i ha estat ztema de conversa entre mares i pares i mestres. Tos hem vist –fins i tot n’hem estat protagonistes- com molts llibres han acabat el curs pràcticament nous, l’alumne se’ls ha emportat a casa en finalitzar el curs i han quedat arraconats en un prestatge o dins d’una capsa sense que se’n donés cap altra utilitat al llarg dels anys.
La socialització de tot aquest material pretén dos objectius igualment importants.
– En primer lloc, estimular la idea de que compartir és possible, en una societat on la poca durada de les coses i el consum individualista i desenfrenat ens ensenyen precisament el contrari cada dia. En iniciar-se el curs, els alumnes sabran que el llibre que tindran a les mans ha de servir per a un altre company. Aprendran, doncs, a respectar el material i a no fer-lo malbé per un ús negligent.
– En segon lloc, la socialització busca un estalvi econòmic que, amb els números que hem fet fins ara, podria ser, com a mínim, d’uns 300€ en tot l’itinerari, des de P-3 fins a 6è.
Per seguir detallant-vos una mica més aquesta proposta us explicarem com hem calculat el cost econòmic de la socialització:
– Què entenem per material fungible? És tot aquell material escolar i didàctic que no es pot tornar a utilitzar. Es tracta de carpetes, plastilina, quaderns on l’alumne hi escriu o hi pinta per fer els exercicis, colors, llapis, retoladors, estoigs, material de psicomotricitat, etcètera.
– Les quotes són per sempre? No. Pretenem crear una única quota per a tothom.
– Qui determina quan hem de canviar els llibres? Quant temps han de durar? Aquest és un dels aspectes centrals de la socialització. De poc serveix que les mares i pares estiguem d’acord en fer aquesta proposta si no comptem amb la col·laboració dels professors. Us podem dir que tenim aquesta col·laboració.
Els mestres són els qui decideixen quin material escolar necessiten els nostres fills i demanaran el material escolar per a aquest curs en funció d’aquest projecte. És a dir, saben que la intenció és que els llibres durin un mínim de quatre anys, que és el que marca la llei. Ara bé, els mestres també saben -així es va aprovar en l’assemblea extraordinària- que podran canviar un llibre, unes fitxes o un material pedagògic abans d’aquest temps si ho creuen convenient per millorar l’educació dels nostres fills. No és res nou, perquè la llei ja preveu ara aquesta possibilitat. Es tracta de tenir la suficient flexibilitat i entendre que podria passar que fos necessari canviar el llibre d’una assignatura determinada en un curs concret abans dels quatre anys. A canvi, podria donar-se la circumstància que un altre llibre es considerés bo durant cinc o sis cursos i només calgués reemplaçar aquells exemplars que s’espatllin per l’ús.
També comptem amb la col·laboració dels mestres que, a final de curs, inspeccionaran els llibres, veuran en quin estat es deixen i ens diran quins s’han de renovar.
